El text explicatiu
Els textos explicatius «exposen una cosa a fi de fer-la comprendre o donar-la a conèixer a algú". Les explicacions són els textos didàctics per excel·lència, perquè tenen com a objectiu fer comprendre els fenòmens sobre els quals han aportat la informació necessària.
Estructura
Els textos explicatius han de presentar una organització lògica i jeràrquica de les informacions, que es pot desenvolupar analíticament o sintèticament. Es manifesta típicament a les lliçons, a les conferències, als fullets explicatius, etc. L'estructura clàssica d'un text expositiu és:
- Introducció: on es presenta el tema de què es parlarà.
- Desenvolupament del tema.
- Conclusió: sol correspondre a una síntesi del que s'ha dit.
Recursos
En l'explicació, l'emissor coneix allò de què parla i en sap més que el receptor. L'emissor vol fer-se entendre pel receptor i per això fa servir diferents tècniques com l'exemplificació i la definició, juntament amb una sèrie de recursos com les fotografies, les gràfiques, els esquemes o els dibuixos (que funcionen de suport no verbal); en l'escrit, la subdivisió en apartats, l'ús de títols i subtítols i la utilització de recursos gràfics (negretes, cursives, etc); en l'exposició oral, la repetició, els canvis d'entonació i les pauses expressives, etc.
Recursos lingüístics
El verb de l'explicació és el present d'indicatiu, encara que no s'ha de descartar la presència dels altres temps verbals -els diferents temps de passat-, si en suport de l'explicació es recullen esdeveniments, anècdotes, declaracions, etc., que s'arrangen en el temps.
La utilització d'adjectius i d'adverbis prové de la necessitat de donar una idea exacta d'allò de què es parla perquè puga ser entesa l'explicació, i no de la intenció de buscar un efecte estètic ni de fer conèixer el nostre punt de vista o sentiments sobre l'objecte explicat, com passa sovint en les descripcions i en les argumentacions. És per això que s'empren els adjectius «imprescindibles», és a dir, els especificatius o classificatius. De fet, la selecció dels noms (substantius i adjectius) i dels verbs en l'explicació es fa amb el propòsit d'obtenir la màxima claredat i la millor precisió possibles.
L'ús dels termes ens assegura una interpretació única. Els termes comporten una absència d'ambigüitat, i evitar l'ambigüitat és una condició bàsica de tot text explicatiu.
D'altra banda, les estructures modals i comparatives (com,semblant a, diferent de...) tenen un paper important en les operacions d'exemplificació.
CARACTERÍSTIQUES
Per completar unes bones vacances, a part de tota la informació que ens heu donat, sí que ens agradaria poder fer una ruta per algun poble, pobles o ciutat. Penseu que tant ens agrada veure monuments com pobles pintorescos, edificis moderns com centres històrics, coves, santuaris, paisatges... En fi, tot ens pot anar bé. Això sí, s'ha de poder fer en un dia. Ah!, si ens podeu dir on reservar per dinar, millor que millor. Ens agradaria saber una mica de tot el que ens animeu a veure. Sí, ho heu endevinat, ens dissenyareu un tríptic informatiu. I, evidentment, hi podeu incloure croquis, mapes, fotos. Com tot més detallat estigui, millor. Si el vostre nivell d'ús de les TIC és avançat, podeu presentar les diferents parts del tríptic en una presentació powerpoint.
Si voleu informació de quines característiques posseeixen els textos explicatius, cliqueu al següent botó d'acció.
